Carta Oberta/ Reclam de més de 400 grups de la societat civil i experts.
Mentre que els líders polítics es reuneixen per a una segona conferència al
Parlament Europeu sobre com avançar "més enllà del creixement", nosaltres, els acadèmics i les organitzacions de la societat civil sotasignats, demanem que la crisi geopolítica esdevingui una oportunitat per desvincular-nos de l'actual model de
creixement, altament social i ecològicament perjudicial i, en el seu lloc, adoptar una cooperació de benestar.
No hi ha cap base empírica que demostri que és possible desvincular significativament el creixement econòmic de les pressions ambientals. La recerca d'un creixement econòmic sense fi per part dels països amb més capacitat econòmica és un problema greu que limita o directament anul·la els efectes de les polítiques de protecció
ambientals. L'actual caos climàtic i la desintegració de la xarxa de vida de la qual depèn la nostra societat és una amenaça existencial per a la pau, la viabilitat dels recursos hídrics, la seguretat alimentària i la democràcia.
Avançar cap a una economia post-creixement no és essencial només sobreviure, sinó també prosperar. Això requereix una reducció de l’escala de producció i consum equitativa i planificada democràticament, talment anomenada "decreixement", en
aquells països que sobrepassen els seus recursos ecològics. Aquest és el projecte de pau global d'Europa, ja que el seu creixement econòmic actual està causant conflictes tant dins com fora d'Europa.
En el context dels països amb més capacitat econòmica, una petjada ecològica més petita no significa pitjors condicions de vida. Les polítiques de suficiència centrades a eliminar la frugalitat, la reducció de recursos i la reducció del temps de treball poden augmentar significativament el benestar i disminuir les pressions ambientals, creant, per tant, la possibilitat d'una prosperitat sostenible sense creixement.
Per tal d'assegurar la màxima qualitat de vida amb la menor petjada, hem de canviar completament els objectius i les regles del joc econòmic. En una economia de post- creixement, l'enfocament actual en el creixement quantitatiu seria substituït per l'objectiu de prosperar en una economia regenerativa i distributiva, que ofereixi benestar qualitatiu satisfent les necessitats de totes les persones dins dels límits del planeta viu, tal com s'ha plantejat en el marc de Dònut Econòmic.
Els mercats han demostrat no estar equipats per prendre les decisions més crucials de la nostra societat. Perquè una economia al servei de les persones i no al contrari, cal tornar a la gent el control de l'economia. Per canviar les regles del joc, hem d'aprendre de les iniciatives ja existents. Com per exemple, augmentar a tota la Unió Europea el model de les cooperatives sense ànim de lucre.
A la llum d'aquests reptes urgents i oportunitats estimulants, demanem a la Unió
Europea, les seves institucions i els estats membres que implementin:
1. Institucions europees post-creixement: constituir estructures permanents a la Comissió, al Consell, al Parlament i als estats membres per avaluar les estratègies i vies del post-creixement.
2. Un pacte verd europeu més enllà del creixement: dissenyar un nou programa insígnia configurat al voltant d'un enfocament de canvi sistèmic que aspira a crear un futur pròsper dins dels límits planetaris, amb el decreixement com a fase de transició necessària cap a una destinació de post-creixement.
3. Polítiques que vagin més enllà de creixement, basades en els quatre principis:
Biocapacitat: eliminació de combustibles fòssils, límits a l'extracció de matèries primeres i mesures de protecció i restauració de la natura per als sòls, boscos, ecosistemes marins i altres ecosistemes sans i resilients. Per exemple, un Tractat
de no proliferació de combustibles fòssils, una Llei de justícia de recursos i
resiliència que inclogui un objectiu vinculant de reducció de la petjada material i la restauració real de la natura per zones.
Equitat: instruments fiscals per fomentar una societat més igualitària mitjançant l'erradicació dels ingressos i de riquesa extrems, així com els superbeneficis. Per exemple, un impost sobre la riquesa del carboni i l'establiment d’ingressos
mínims i màxims.
Benestar per a tothom: accés garantit a les infraestructures essencials
mitjançant un estat del benestar millorat i ecològicament sensible. Per exemple, serveis bàsics universals (inclosos els drets humans a la salut, el transport, l'atenció, l'habitatge, l'educació i la protecció social, etc.), garanties laborals, controls de preus de béns i serveis essencials.
Democràcia activa: assemblees ciutadanes amb mandats per formular
estratègies de suficiència socialment acceptables i reforçar les polítiques basades en els límits ecològics, l’equitat i el benestar per a tothom
i un paper
més fort dels sindicats. Per exemple, fòrum de necessitats locals, convencions climàtiques, pressupostos participatius.
Han passat cinc anys des de la primera conferència "post-creixement". Dins de la
societat civil i l'acadèmia i les idees crítiques sobre el creixement s'han enfortit cada cop més. Avui, els detalls d'aquestes idees s'estan discutint al Parlament
Europeu i amb la Comissió Europea. El coneixement científic i les idees polítiques estan disponibles per fer realitat les idees de decreixement i post-creixement. Les crisis a les quals ens enfrontem són també oportunitats per crear un nou sistema que pugui garantir el benestar per a tothom alhora que permeti una vida
democràtica pròspera i una manera de viure més pausada i amable.
La Carta, amb les autores, qui signa, amb referències a l'economia del Donut, articles, etc.
Per exemple: Hickel, Jason. 2020. “What does degrowth mean? A few points of clarification.” Globalizations 18(7): 1105-1111.